| 18/11/2011

Galería de imágenes

 Durant aquesta avorrida, mancada de propostes i previsible campanya electoral hem sentit xerrar ben poc de pagesos i d’aliments. Una mostra de l’interès igual a zero amb què els nostres governants -els d’aquí i els de més enllà- contemplen el sector primari, justament el que produeix necessitats primàries, tan vitals com els aliments. I una mostra també de l’interès dels consumidors, tan avesats a trobar els supermercats ben plens de productes d’oferta que oblidem l’origen i qualitat del que cada dia posem a taula.

Està clar que pagesos i pageses conformen, avui a les illes, un sector invisible i silenciós, en risc d’exclusió social, al que ningú no té en compte. I, en canvi, els resultats de la seva feina són ben visibles: aliments i paisatge. ¿Qui, sinó, qui té cura dels ametlers, garrovers, oliveres centenàries i, en definitiva, del paisatge que caracteritza Mallorca i que tants visitants atreu? ¿Qui salvaguarda varietats com la tomàtiga de ramellet o el pebre tap de cortí, tan característics de la nostra gastronomia i cultura? La pagesia, homes i dones transparents, així deuen ser si ningú no veu ni aprecia les seves mans llaurant la terra, seleccionant llavors, recollint taronges, espinacs o bledes.

El sector agrícola a Mallorca és en crisi des d’abans de la crisi. I hi ha dades que així ho reflecteixen: des de fa anys, el nombre de pagesos no augmenta i ara mateix està disminuint; en 1999 hi havia a les illes 19.788 explotacions agràries, i en 2005 la xifra davallà fins a 13.557 (31 % menys); dels 18.915 productors agraris actius en 1999 (12.859 en rolex cellini replica superb watches 2005), el 61,69 % són majors de 59 anys, i només el 0,78 % tenen menys de 30 anys. En definitiva, el sector minva, envelleix i s’empobreix.

Fins a juliol de 2011, han visitat Mallorca 5.128.528 turistes. I aquests visitants quan són aquí, mengen. Doncs bé, no podríem fer que mengessin aliments locals de qualitat i produïts a ca nostra? Sens dubte seria un impuls enorme a l’economia insular i a la de moltes famílies pageses. I si aquests beneficis són evidents, ¿per què les administracions, totes i de tots els colors, no aposten pel sector agrari tot incentivant amb determinació i eficàcia la producció agrícola i ramader local? La curta visió de futur dels nostres governants ens ho fa jugar tot a una sola carta, el turisme, un turisme que, mira per on, aprecia el paisatge rural i agrícola de les nostres illes, en vies de desaparició.

Un exemple dolorós i clar del que està passant amb la nostra agricultura és el de l’ametla. Desapareix el paisatge d’ametlers, perquè els costos de producció d’ametla no compensen la dedicació: avui el pagès cobra per un quilo del producte el mateix que cobrava fa 25 anys. I per això ara s’estan arrencant ametlers a molts indrets de Mallorca. Així que, aquest any, millor que gaudim dels ametlers florits a finals de gener, perquè aquest paisatge desapareix, i amb ell -si no fem res per evitar-ho- l’ametla mallorquina, de la que existeixen gairebé 60 varietats. Una riquesa alimentària i cultural llençada al poal dels fems.

I si l’agricultura està ferida, la ramaderia agonitza de mort. Qui ho diria, amb la quantitat de sobrassades que replique montre es fan a Mallorca. Però la nostra icona gastronòmica insular s’elabora avui dia amb carn de porc rus, polonès o romanès, mentre desapareixen els ramaders locals i amb ells el lloat però desplaçat porc negre.

Sense pagesos no hi ha aliments ni paisatge. I si estimem les illes, la nostra cultura i la nostra dignitat, consumidors, comerciants i administracions hem d’anar per feina. Els consumidors hem de demanar i triar productes locals, freqüentar els mercats, mirar les etiquetes, comprar directament als productors sempre que sigui possible, perquè aquesta opció alimentària és la més saludable, la que té més sentit comú, la que pot preservar el nostre paisatge i potenciar el sector primari, preservant i creant llocs de feina. Els comerciants han de subministrar aquests productes. I les administracions han d’impulsar la pagesia, perquè deixi de ser un col·lectiu en risc d’exclusió social i en perill d’extinció i es converteixi en un sector econòmic potent, que crei llocs de feina i, sobretot, protegeixi el nostre paisatge, les nostres llavors i els nostres aliments.

Des de Slow Food Illes Balears treballem per la sobirania alimentària, el dret de cada comunitat a definir les seves pròpies polítiques agràries i alimentàries d'acord a objectius de seguretat alimentària i desenvolupament sostenible. Això implica la protecció del mercat local contra els productes excedents que es venen més barats en el mercat internacional, i contra la pràctica del dumping o venda per sota dels costos de producció. Els pagesos i pageses de les Balears poden subministrar bons aliments en quantitat suficient per a locals i turistes, només cal impulsar-los. I aquest impuls és la millor manera de protegir la nostra cultura i la nostra gastronomia, i enfortir la nostra economia.