És un model socioeconòmic nou per produir menjar i organitzar-ne la distribució i venda. Els seus objectius són augmentar la qualitat dels aliments i la cura de la terra i dels animals, i reduir els riscos financers per als productors. A més, facilita que els petits productors comptin amb un mercat garantit a petita escala, gràcies a un sistema de recol·lecta i lliurament setmanal de productes. Aquest tipus d'agricultura funciona amb un alt grau de participació dels consumidors, que estableixen una relació de compromís amb els productors. La CSA va néixer en la dècada de 1960 a Japó, Alemanya i Suïssa com a resposta a l'absència d'alimentació saludable i a l'increment de la urbanització dels sòls agrícoles. Posteriorment es va estendre a Estats Units i Canadà.
És l'aplicació dels conceptes i principis de l'ecologia al disseny, desenvolupament i gestió de sistemes agrícoles sostenibles. El seu objectiu és intentar crear agrosistemes similars als ecosistemes naturals, que s'insereixin harmònicament en la naturalesa. Es diferencia dels enfocaments tradicionals perquè aborda, com a elements centrals, la biodiversitat, el reciclatge de nutrients, les interaccions entre cultius, animals i sòls, i la regeneració de recursos.
Integració de cultius agrícoles i cultius forestals. Pot fer-se de forma simple, conreant cereals i/o lleguminoses d'hivern sota fruiters com ara ametllers o figueres, o bé de forma complexa, per exemple combinant diversos estrats productius. En els sistemes agroforestals es combinen interaccions ecològiques i econòmiques per assolir sinergisme entre els components. Com a ciència és multidisciplinària, i ha d'involucrar la participació de pagesos o agricultors en la identificació, disseny i execució de les activitats d'investigació.
L'Arca del Gust és un projecte nascut en 1996 per voluntat de l'associació Slow Food. Una embarcació-refugi ideal que viatja pel món en auxili de les petites produccions d'excel·lència gastronòmica amenaçades per l'agricultura industrial, la degradació ambiental i l'estandardització. L'Arca cerca, cataloga i assenyala sabors en situacions de risc però que encara viuen i posseïxen un potencial concret. La Comissió Científica de l'Arca, amb el suport real dels Convivia Slow Food del món, enjudicia embotits, formatges, cereals, hortalisses o races locals mitjançant precisos criteris de selecció: excel·lència gastronòmica, vincle amb el territori, artesanalitat, dimensió sostenible de les empreses i risc d'extinció. Avui l'Arca del Gust acull més de 700 productes de 50 països.
L'agricultura biodinàmica és un mètode d'agricultura presentat en 1924 com aplicació dels principis de l’antroposofia de Rudolf Steiner. El terme biodinàmic prové del grec bios (vida) i dynamis (energia), i significa que aquest tipus d'agricultura treballa d'acord amb les energies que creen i propicien la vida, buscant una relació equilibrada entre l'ésser humà i la terra. El mètode biodinàmic proposa certs principis per garantir l'equilibri de la terra i de les varietats vegetals, i procurar una alimentació saludable per als animals i l'ésser humà.
+ info: www.rudolfsteinerweb.com/
La biopirateria és una pràctica per la qual investigadors o empreses utilitzen il·legalment la biodiversitat de països en desenvolupament i els coneixements col·lectius de pobles indígenes o de pagesos per crear productes i serveis que s'exploten a nivell comercial i/o industrial sense l'autorització dels seus creadors o agents. Es considera biopirateria l'explotació, manipulació, exportació i/o comercialització internacional de recursos biològics que contrarien les normes de la Convenció Internacional sobre Diversitat Biològica de 1992. Suposa l'apropiació i monopolització dels coneixements de les poblacions tradicionals pel que fa a l'ús dels recursos naturals.
Detrás de los productos que consumimos siempre hay una historia. El comercio justo es una alternativa al comercio convencional que garantiza a los productores de los países del Sur un salario y unas condiciones de vida dignos, contribuyendo así al desarrollo sostenible de la zona. A través de la certificación o aval, los productos de comercio justo aseguran el cumplimiento de una serie de principios, como por ejemplo: la creación de oportunidades para grupos marginados o desfavorecidos, la transparencia y el funcionamiento democrático para garantizar las necesidades básicas de las comunidades, precios justos para los productores y relaciones comerciales equitativas a largo plazo, lucha contra la explotación infantil, igualdad entre hombres y mujeres y respeto por la naturaleza.
+ info: www.comerciojusto.org
Es una práctica de consumo que se lleva a cabo con conciencia e información sobre las condiciones medioambientales, sociales y económicas bajo las que se han elaborado los productos que consumimos. Antes de comprar cualquier producto debemos preguntarnos quién lo ha producido, si su producción ha sido respetuosa con la naturaleza y los derechos sociales de los productores locales, y si realmente lo necesitamos.
+ info: www.consumoresponsable.com
Els convivia són les seus locals de Slow Food. Es tracta de grups de socis que treballen per difondre la filosofia de Slow Food i fer-la realitat. Segons les diferents tendències i la pròpia imaginació, cada convivium organitza activitats que van des de senzills sopars i degustacions, on els socis es reuneixen per compartir l'alegria quotidiana del menjar, fins a visites a productors i granges locals, conferències i jornades, festivals cinematogràfics, cursos d'educació del gust per a nens i adults, promoció de Mercats de la Terra o de la CSA (Community Supported Agriculture), a més de moltes altres accions i projectes, amb la finalitat de donar a conèixer els aliments i els productors locals. Els convivia creen xarxes entre persones interessades en una gastronomia basada en la idea que “menjar és un acte agrícola”, talment com produir és un acte gastronòmic. Els convivia formen l'espina dorsal de Slow Food i existeixen només gràcies a la incansable labor dels socis, que hi dediquen el seu temps i la seva energia voluntàriament. A dia d'avui, hi ha més de 100.000 socis, a més de 1.300 convivia distribuïts en 150 països.
Una cooperativa de consum o grup de consum organitzat és una associació de persones que treballen, en general de forma voluntària, per oferir als seus membres i socis la possibilitat de comprar i autoabastir-se conjuntament amb productes de qualitat, agroecològics i a un preu raonable. Per això, les cooperatives contacten directament amb els productors, posant en pràctica la cadena curta, per saber quins aliments comprar i com s'han produït.
Per destacar que el consumidor pot estimular canvis determinants en el sector i producció agroalimentària, Slow Food ha encunyat el terme de coproductor. Amb aquesta paraula s'entén un consumidor que a través de les seves eleccions conscients o, quan es pot, estableix una relació estreta amb els pagesos, els pescadors, els ramaders o els productors de vi o formatge, jugant un rol actiu en el procés de producció. El coproductor no només compra, sinó que coneix i valora. Sol·licita informació per reconèixer diferències qualitatives i nodrir-se de manera més sana i responsable, però gaudint.
Durant els anys 2007 i 2008 es va produir a nivell mundial una gran pujada del preu dels aliments, provocant una crisi alimentària a les regions més pobres del món, a més d'inestabilitat política i disturbis socials a diversos països. Entre els motius s'inclouen collites precàries, la creixent demanda de biocombustibles a països desenvolupats i l'augment de la classe mitja, sobretot a poblacions d'Àsia, que ha variat els seus hàbits alimentaris, exigint major varietat i més carn en les seves dietes, alhora que provocant una demanda major de recursos agrícoles. Altres causes estretament vinculades a aquesta crisi han estat l'augment continu del preu del petroli, que ha influït directament en els costos dels fertilitzants i de transport dels productes. Aquests factors, units a la caiguda de les reserves d'aliments en el món i a la inestabilitat produïda per especulacions del mercat d'accions, han contribuït a augmentar a nivell mundial del preu dels aliments. En els països desenvolupats l'increment de preus es converteix en la principal preocupació de les classes populars. Segons el Banc Mundial, uns 100 milions de persones poden veure's seriosament en risc per aquesta crisi alimentària.
És el conjunt d'estratègies i instruments que pretenen afavorir i fer possible la responsabilitat en la conservació i l'ús adequat de l'espai terrestre, fluvial i marí i dels seus recursos naturals, per part de propietaris i usuaris d'aquest territori. S’adreça principalment a la propietat privada, i es prioritzen les activitats del medi rural per implicar a agricultors, gestors i usuaris del territori, en la conservació i el bon ús dels valors del medi rural, tals com usos agraris, paisatgístics i culturals.
+ info: www.custodia-territorio.es
És el dret i la responsabilitat dels agricultors i dels consumidors de conèixer i decidir com i on es produeixen els nostres aliments i de reconstruir els vincles entre el camp i la ciutat
Neo -o 'nova'- gastronomia indica una concepció de la gastronomia a partir d'una aproximació multifacètica a l'aliment, un enfocament conscient del fort vincle entre plat, planeta, persones i cultura. El terme ha estat encunyat a fi d'expressar l'evolució del moviment Slow Food que, nascut per defensar el bon menjar, el plaer gastronòmic i un ritme de vida més lent, enogastronomia, va ampliar després els seus horitzons per abraçar, en lògica conseqüència, temes com la qualitat de la vida i la salut del planeta on vivim, ecogastronomia.
La neogastronomia afegeix a aquest concepte un ulterior element holístic: el neogastrònom manté una relació responsable i d'ampli espectre amb el menjar, que combina l'interès per la cultura del menjar i del vi amb el desig de defensar la biodiversitat dels aliments i de la natura, i considera l'acte de menjar no només una necessitat biològica, sinó també un plaer convivial a compartir amb els altres. El neogastrònom és conscient que les seves decisions en matèria d'alimentació provoquen efectes directes sobre el mercat i, per tant, sobre la producció alimentària, i que les nostres opcions diàries poden ser dirigides a benefici del paladar, de la natura i de la societat.
L'educació del gust serveix a les persones per prendre decisions quotidianes, conscients i responsables, en matèria d'alimentació, permetent als consumidors esdevenir part activa en el procés de canvi dels models de producció. De fet, en optar per aliments bons, nets i justs, els consumidors es converteixen en coproductors. L'enfocament de Slow Food sobre l'educació alimentària es basa en l'estimulació i entrenament dels sentits, i també en el coneixement, a partir de la idea que aliment significa cultura, convivialitat i plaer, i que l'acte de menjar pot influenciar valors, actituds i emocions. Slow Food organitza projectes i cursos d'educació del gust, a tots els nivells i per a tothom: des dels nens fins als mestres, des dels socis fins a qui participa en les activitats locals i internacionals.
Constitueix la desaparició del teixit social i cultural en el qual floreix la diversitat genètica d'un cultiu, així com la destrucció de la informació relacionada amb l'ús i destinació de les llavors en qüestió. Han transcorregut milers d'anys per acumular la informació concentrada en un genotip, i quan desapareix la informació o el teixit social que li dóna ús es presenta l'erosió genètica.
És l'art i la ciència de restaurar ecosistemes forestals, tot integrant la conservació de la biodiversitat local, la producció ecològica i el comerç just. Els productes derivats de la Foresteria Anàloga (FA) s’anomenen en anglès Forest Garden Products (FGP), Productes de Jardí Forestal (PJF). La FA intenta crear una estructura física i una sèrie de relacions ecològiques anàlogues a l'estat natural del bosc utilitzant arbres i plantes similars en les seves dimensions, funció ecològica i estructura, i al temps útils per a l'ésser humà.
+info:
http://www.analogforestrynetwork.org
http://www.forestgardencertification.com/
Slow Food considera l’aliment com a sinònim de plaer, presa de consciència i de responsabilitat. La recerca del plaer gastronòmic s’uneix al paper actiu del consumidor, que considera l’acte de menjar no només com una necessitat biològica, sinó també com un plaer a compartir amb els altres. Les nostres decisions conscients en matèria alimentària incideixen decisivament sobre el mercat i, per tant, sobre la producció alimentària, ja que poden ser dirigides a benefici del paladar, de la natura i de la societat. L’hedonisme responsable és un antídot contra la uniformitat imposada pels processos industrials que ens duen cap a la insipidesa global.
Els mercats de la terra són mercats de productors constituïts a partir de les línies mestres de la filosofia de Slow Food. Gestionats per les comunitats locals, aquests mercats esdevenen importants llocs de trobada social, on els productors ofereixen aliments sans i d'excepcional qualitat directament als consumidors, a preus justs i amb la garantia d'haver-los produït de forma local, artesana, tradicional i sostenible. A més, es concedeix una importància particular a la salvaguarda de la cultura gastronòmica i la biodiversitat local.
+info: www.earthmarkets.net
La neogastronomia afegeix a aquest concepte un ulterior element holístic: el neogastrònom manté una relació responsable i d'ampli espectre amb el menjar, que combina l'interès per la cultura del menjar i del vi amb el desig de defensar la biodiversitat dels aliments i de la natura, i considera l'acte de menjar no només una necessitat biològica, sinó també un plaer convivial a compartir amb els altres. El neogastrònom és conscient que les seves decisions en matèria d'alimentació provoquen efectes directes sobre el mercat i, per tant, sobre la producció alimentària, i que les nostres opcions diàries poden ser dirigides a benefici del paladar, de la natura i de la societat.
És una metodologia de disseny d'entorns humans a partir de tècniques ambientals sostenibles i tecnologies apropiades. Es basa en la interconnexió ecoeficient dels diferents elements del disseny, seguint el model de funcionament dels ecosistemes naturals, on tot està interconnectat. Suposa una aproximació holística als sistemes agrícoles. La paraula permacultura, com explica el seu creador Bill Mollison, és una contracció d'agricultura i cultura, perquè les cultures no poden sobreviure sense una base agrícola sostenible.
La petjada ecològica és un indicador clau per a la sostenibilitat. El seu objectiu consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d'una determinada manera o estil de vida. Serveix per calcular l'àrea de territori ecològicament productiu (cultius, pastures, boscos o ecosistemes aquàtics) necessària per produir els recursos utilitzats i per assimilar els residus produïts per una població concreta amb una manera de vida específica de forma indefinida. + info: www.footprintnetwork.org
Aquest és el nom d'un projecte de Slow Food que està creant una xarxa europea d'escoles que treballen per millorar el menú escolar i crear una major consciència de les qüestions alimentàries. Es va engegar a mitjan 2009, i en l'actualitat hi ha 12 escoles de 10 països europeus que participen en el projecte, finançat amb fons comunitaris. Cada menjador treballa en diversos aspectes de millora del seu servei: revisió de l'oferta, foment d'una cadena alimentària curta, ús de productes frescos, de temporada i locals, correcta gestió de residus, promoció d'aliments saludables, i integració de l'alimentació i l'educació del gust a les aules. Les escoles participants estan connectades a través de la pàgina web.
+info: www.dreamcanteen.ning.com
Slow Fish és una fira comercial de pesca sostenible impulsada per Slow Food. Des de 2004 se celebra cada dos anys a la ciutat italiana de Gènova. Allí es reuneixen les comunitats de l'aliment relacionades amb la pesca sostenible per conversar sobre la crisi del medi marí i explorar possibilitats d'aprofitar-ne raonablement els recursos. Els visitants poden assistir a conferències, tallers, tasts i activitats, i al temps assaborir i comprar excel·lents productes de la mar capturats amb bones pràctiques.
+info: www.slowfish.it
Aquest concepte fou introduït en 1996 per l'organització Via Campesina a Roma amb motiu de la Cimera Mundial de l'Alimentació de la FAO. És la facultat de cada país per definir les seves pròpies polítiques agràries i alimentàries d'acord a objectius de seguretat alimentària i desenvolupament sostenible. Això implica la protecció del mercat domèstic contra els productes excedents que es venen més barats en el mercat internacional, i contra la pràctica del dumping o venda per sota dels costos de producció. Aquest nou concepte, constitueix una ruptura en relació amb l'organització actual dels mercats agrícoles posada en pràctica per l'OMC. En contrast amb la seguretat alimentària definida per la FAO, que se centra en la disponibilitat d'aliments, la sobirania alimentària incideix també en la importància de la forma de producció dels aliments i el seu origen. Ressalta la relació que té la importació d'aliments barats en l’afebliment de producció i població agrària locals.
+ info: www.viacampesina.org
Terra Madre és una xarxa formada per tots aquells que volen preservar i promoure mètodes de producció alimentària sostenibles, en harmonia amb la naturalesa, el paisatge i la tradició. Dia rere dia la família de Terra Madre s'expandeix, s'enriqueix i s'organitza per defensar millor productes i cultures gastronòmiques locals.
Terra Madre és alhora projecte, xarxa i trobada bianual, i s'ha convertit en la filosofia cap a on camina el moviment Slow Food. Terra Madre connecta 5.000 camperols, 1.000 cuiners, 250 universitats i 1.000 joves activistes pertanyents a 150 països, que es reuneixen cada dos anys a Torí en un fòrum de debat, intercanvi i col·laboració. Els productors apareixen com eixos centrals de la xarxa i protagonistes d'una nova gastronomia. Els cuiners ocupen un paper fonamental, són els intèrprets d'un territori, el qual posen en valor a través de la seva creativitat. El projecte està concebut per protegir, donar suport i proveir de veu als petits productors, però també per canviar el sistema que els danya, unint les forces de tots aquells que –amb les seves opcions quotidianes- poden influenciar polítiques futures: consumidors, xefs i cuiners, escoles, ens d'investigació, organitzacions no governamentals, associacions, joves. Perquè només multiplicant accions locals amb una visió global es podrà aconseguir un impacte significatiu.
+info: www.terramadre.org
Es tracta de varietats que s'han domesticat en el mateix lloc d'on són originàries, passant del seu estat silvestre al conreat.
Les varietats locals són aquelles que han passat de mà en mà, a través de diverses generacions d'agricultors que les han anat seleccionant segons les seves preferències i d'acord amb les condicions ambientals de la zona, encara que procedeixin d'altres llocs del món. Un exemple: la tomàtiga de ramellet, tot i que les tomàtigues són originàries de Centreamèrica.
+ info: www.ib.varietatslocals.org
El Youth Food Movement (YFM) és un projecte sorgit d'una iniciativa conjunta de Slow Food USA i de la Universitat de Ciències Gastronòmiques UNISG. Proposa la creació d'una xarxa de joves agricultors, productors, estudiants, cuiners i activistes units per defensar la seva visió sobre el futur dels aliments. Aspira a convertir-se en una aliança global de joves compromesos en la producció d'un aliment bo, net i just per a tothom, units per redefinir el sistema alimentari local i regional segons els principis de justícia social i sostenibilitat. En el YFM es connecten joves compromesos amb el sistema alimentari a través projectes i intercanvis, i proporcionant espais perquè puguin intercanviar opinions.
+ info: www.youthfoodmovement.org
.jpg)
Patrocina:
