Galería de imágenes

Fa dècades, el pebre tap de cortí, origen del pebre bord, ingredient essencial de l'emblemàtica sobrassada, articulava tot un entramat rural, econòmic, gastronòmic i social.

Darrera la llavor d'aquest pebre havia un pagès, darrera la collita un mestre elaborador de pebre bord, i darrera tot això la configuració d’un paisatge típicament mediterrani. Molts carrers dels pobles s'engalanaven de vermell, amb milers de enfilalls de pebres assecant-se al sol. Però ara per ara, gairebé la totalitat del pebre bord consumit a l’illa procedeix de varietats importades de la Península, Perú o China.

A la recerca de la sobirania alimentària local, vam iniciar al gener de durables répliques panerai luminor 1950 2009 un projecte de recuperació del pebre bord local, un projecte que ha suposat un renaixement agrícola i gastronòmic.

La campanya comencà amb la distribució gratuïta de 16.000 unitats de planter a un grup d'agricultors ecològics compromesos amb la conservació de les llavors i varietats vegetals locals. Eren conscients que la seva unió amb un grup heterogeni de gastrònoms oferia grans possibilitats de retornar al mercat aquesta varietat de pebre prop de la desaparició.

  

El procés d'elaboració tradicional del pebre bord és complex. Implica l'assecat dels pebres al sol, perquè no perdin els seus antioxidants naturals i per tant el seu poder conservant. Per això, els pebres s'enfilen en enfilalls que es pengen i que entapitzen les façanes de les cases, assecant-se lentament durant tres o quatre setmanes. A continuació, un cop de forn de llenya elimina l'últim grau d'humitat, i es procedeix a la mòlta a la pedra. Aquí la figura del moliner es torna irreemplaçable, i és on s'acusa greument la ruptura entre agricultura i processos artesans, una de les principals causes de la desaparició de centenars de varietats locals a l'arxipèlag balear.

Amb aquest diagnòstic vam procedir a restaurar baules en la cadena. Trobàrem una ajuda sensible i receptiva en quatre grups d'exclusió social que van entendre la problemàtica de dependència alimentària immediatament i fake taschen es van sumar a la causa de forma desinteressada: reclusos del centre penitenciari de Palma, l'Agència del Voluntariat Local, Projecte Home i un grup de la tercera edat del poble de Santa Maria del Camí, antic productor de pebre bord.

Documental LAS SEMILLAS LATEN,©Martha Zein’09


L'objectiu final del projecte era comunicar a la societat que el pebre bord local i artesà tornava al mercat gràcies a els pagesos emparats per col·lectius marginats. En menys d'una setmana s’elaboraren 950 enfilalls amb dues tones de pebres, que entapitzaren les façanes del futur museu d’agroecologia Ca S'Apotecari el mes de setembre de 2009. El poble que acollí la iniciativa, Santa Maria del Camí, no havia tornat a veure els seus carrers engalanats de vermell des de feia 35 anys, i veïnes i veïns van tenir l'oportunitat d'ensenyar a enfilar pebres als més joves.

En només dotze mesos s'ha aconseguit invertir la tendència de mercat, i els pagesos han pogut vendre pebre bord d'elaboració pròpia: de varietat local recuperada, de cultiu tradicional i ecològic, descapollat a mà i mòlt a la pedra. Són al temps productors, elaboradors, comercialitzadors i protagonistes, amb l'avantatge de poder vendre un producte de forma esglaonada i evitar els eterns problemes de superproducció de temporada.

A principis de 2010 començà una segona fase del projecte amb quatre objectius principals:

- Desenvolupament del producte. Aquest pebre és poc conegut i està poc valorat, però té múltiples usos gastronòmics. És el piquillo local, que pot comercialitzar-se fresc o bé en conserva, a més d'utilitzar-lo com a conservant per a la sobrassada o bé per per assaonar plats gastronòmics.

- Garantir l'elaboració local. Hem organitzat la infraestructura necessària per possibilitar l'elaboració de petites produccions locals i formar a una nova generació de moliners. S'ha aconseguit finançament per comprar un molí de pedra, gràcies a la Direcció General d'Innovació (d'R+D+I ), que s'ha instal·lat a la finca experimental Sa Canova a Sa Pobla (Obra Social Sa Nostra), i s'han impartit diversos cursos de formació. +info: pmirallesc@fundacio.sanostra.es

Per a produccions majors s'ha arribat a un acord de col·laboració amb una cooperativa de productors a Múrcia.

- Desenvolupament de la imatge corporativa i embalatge. Gràcies a l'ajuda de l’IDI (Institut d’Innovació Empresarial) s'ha desenvolupat una línia de producte i el seu corresponent embalatge per al col·lectiu d'agricultors que ja s'ha cohesionat.

- Activitats paral·leles. S'ha repetit el muntatge dels enfilalls a la façana de Ca S’Apotecari, a Santa Maria del Camí. També a Son Boter, Fundació Pilar i Joan Miró, un casal mallorquí del segle XVIII que va ser estudi de l'artista Joan Miró, i que ha estat el marc de la nostra segona campanya de comunicació i sensibilització a ciutadans i consumidors. És réplique a.lange & söhne élégantes un projecte que ha de ser valorat artísticament i entès amb consciència: “La terra, la terra, res més que la terra. És la terra, la terra. És quelcom més fort que jo”, va dir Joan Miró.

audemars piguet repliki Unint esforços i treballant des del voluntariat, s'ha utilitzat un petit pebre com a fil conductor, per recuperar uns nous valors en la gastronomia, que han dut a relacionar aliment amb biodiversitat, llavors locals, agricultura tradicional, cultura popular, art i paisatge, amb un comerç local i just, atorgant a l'agricultor el protagonisme d'una nova gastronomia, amb l'objectiu de retornar aquest valuós patrimoni agroalimentari als nostres paisatges, als nostres mercats i a la nostra taula.

- Llistat PUNTS DE VENDA de Pebre Bord de Tap de Cortí - PDF
- PROTOCOL de cultiu i elaboració del Pebre Bord - PDF
- FUNDACIÓ MIRÓ/SON BOTER’10-cast. - PDF
- FUNDACIÓ MIRÓ/SON BOTER’10-catalá - PDF