Slow Food Illes Balears
Cebollas conservándose a la sombra de una higuera. Formentera © SFIB'10

Slow Food davant els transgènics

Raons per oposar-se als transgènics


La indústria dels transgènics o OMG (organismes modificats genèticament) promet que les llavors transgèniques produeixen majors collites tot evitant l'ús de fertilitzants químics, que els aliments que els contenen són més nutritius, i que poden convertir-se en un camí per acabar amb la fam al món. En general, s'accepta que, per descomptat, també comporten riscos, però els seus beneficis són tan elevats que no hi ha més remei que acceptar-los. No obstant això, una mirada en profunditat als transgènics demostra la falsedat de totes aquestes afirmacions.

A més, la indústria dels OMG es basa en les patents sobre la biodiversitat, per la qual cosa els nostres aliments estan passant a pertànyer cada vegada més a les grans corporacions. Els principals cultius alimentaris tenen el seu origen a les zones tropicals i subtropicals d'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina. Aquestes regions constitueixen una font única de material genètic per a la millora vegetal, activitat que durant generacions han realitzat les comunitats camperoles, millorant els cultius i les races ramaderes, seleccionant les llavors o la descendència animal. La generació i conservació de la biodiversitat agrícola s'ha basat en el lliure intercanvi de les varietats i en el dret pages a guardar llavor de la seva pròpia collita. Però avui la indústria biotecnològica s'està apropiant d'aquesta diversitat, reclamant drets exclusius sobre la seva utilització.

Així, la indústria ha aconseguit ampliar el camp de les patents més enllà dels processos tecnològics i incloent-hi als éssers vius, apropiant-se de la la biodiversitat per assegurar-se el monopoli dels seus usos futurs, lo que se coneix com a biopirateria. Nombroses plantes d'interès per a la medicina i l'agricultura estan protegides per drets de propietat intel·lectual. En els últims anys s'han concedit nombroses patents sobre els cultius bàsics a mitja dotzena de grans empreses transnacionals, que ostenten un ampli monopoli sobre les llavors i exigeixen als agricultors el pagament de royalties.

La amenaça principal dels OMG es que atempten contra la sobirania alimentària de tots els pobles del món.
A més a més són menys productives, requereixen major ús de productes químics, generen nous i greus problemes ambientals i de salut, concentren la propietat de la terra, contaminen cultius essencials de les economies locals i les cultures indígenes, augmenten la dependència econòmica dels agricultors, creant desocupació i marginació.

Per tot això, des de Slow Food diem NO als transgènics, perquè existeixen raons greus i justificades, compartides per nombrosos investigadors i científics, per oposar-nos a aquests productes. Heus aquí algunes de les més importants.   1. Pèrdua de la sobirania alimentària: aliments i llavors en mans de cinc empreses. Pràcticament tots els cultius transgènics del món estan en mans de cinc corporacions: Monsanto, Syngenta (Novartis + AstraZeneca), Dupont, Dow i Bayer (Aventis). Monsanto controla més del 90% de les vendes d’agrotransgènics i té el 80% de la biotecnologia mundial per a aquest tipus de productes. Les vuit majors companyies farmacèutiques són també les majors companyies de pesticides i d’OGM. Acceptar la producció de transgènics significa deixar als agricultors en mans de les corporacions que dominen el negoci i alienar la sobirania alimentària dels països.

En paraules del Dr. Gilles-Eric Séralini, expert de la Comissió Europea en transgènics, els OMG constitueixen “el major desafiament financer que mai ha existit. Hi ha quatre plantes que alimenten el món a nivell intensiu: soia, blat de moro, arròs i blat. Les companyies registren patents sobre les plantes d'aquests aliments gràcies als OMG. Qui tingui les patents i cobri royalties cada cop que algú les mengi o conreï al planeta serà el rei del món; per això les grans empreses farmacèutiques han començat a fer OMG”.

En els últims 30 anys el món ha perdut el 70% de la biodiversitat alimentària. Els OMG estan agreujant i accelerant aquesta enorme pèrdua, i si no s'actua amb fermesa no podrem tornar enrere. Espanya s'ha convertit en la porta d'entrada dels transgènics a Europa, perquè és el país més permissiu del continent quant a OMG, amb unes 100.000 hectàrees dedicades al cultiu de blat de moro MON810 de Monsanto (gairebé tot a Catalunya).
2. Patents sobre la vida o biopirateria. Tots els transgènics estan patentats, i la majoria pertanyen a les mateixes empreses que els produeixen. Una patent sobre un ésser viu és un atemptat ètic i una violació dels drets dels agricultors reconeguts per les Nacions Unides, com el dret a guardar les seves llavors per a la propera collita. Les patents obliguen als agricultors a comprar llavors noves cada any, i si no ho fan es converteixen en delinqüents: les multinacionals de transgènics han denunciat centenars de pagesos americans per "ús indegut de patent". També es prohibeix als agricultors tractar de millorar la varietat sense pagar drets. Com a novetat s'estan introduint les llavors de tecnologia terminator o “suïcides", que obliguen al pages a comprar-les per a cada nova sembra. Sobre aquest tema, és molt interessant el documental sobre el cas Percy Schmeiser contra Monsanto: www.percyschmeiser.com
Els efectes del monopoli dels OMG són tràgics a l'Índia: segons dades oficials, des de 1997 gairebé 200.000 agricultors s'han suïcidat en aquest país, sobretot als estats de Maharashtra, Andhra Pradesh, Karnataka i Panjab, on se sembra cotó (bt cotton). Aquests suïcidis es relacionen amb la presència de monopolis de llavors: l'oferta de llavors de cotó a l'Índia és en mans de corporacions com Monsanto, que han començat a controlar a les companyies de llavors locals a través d'adquisicions, societats conjuntes i acords de llicències, la qual cosa condueix a monopolis de llavors. Les llavors han deixat de ser un bé comú per convertir-se en “propietat intel·lectual” d'empreses com Monsanto, i els agricultors han de pagar-ne els drets, per la qual cosa es troben contínuament endeutats. Amb aquest sistema, les llavors deixen de ser un recurs regeneratiu renovable. Per als agricultors, això implica majors costos, i per a les corporacions de llavors, majors guanys. Aquest tipus d'endeutament per a tota la vida porta a molts agricultors al suïcidi.
+ info: www.navdanya.org www.vandanashiva.com     3. Més cars, menys rendibles, més químics. En el cas d'un cereal tan bàsic com el blat de moro, la investigació sobre els OMG s'ha centrat en dos suposats avantatges: la resistència al paràsit barrinador del blat de moro i a l'herbicida glifosat. Els partidaris dels OMG sostenen que aquests permeten reduir l'ús de productes químics sintètics, però està demostrat que la rotació de cultius és l'única manera de lluitar contra el barrinador del blat de moro, i la resistència a herbicides flexibilitza l'ús de química als camps. Els cultius transgènics també produeixen menys: el cultiu més estès és la soia tolerant a herbicides (61% del volum de transgènics al món), que produeix entre un 5-10% menys que la soia no transgènica. Finalment, les llavors transgèniques són més cares que les convencionals, per la qual cosa un hipotètic augment de producció no compensa la despesa extra en llavor. Cada vegada hi ha més agricultors que no poden triar: ja no tenen les seves pròpies llavors, mantenen forts lligams de dependencia amb les multinacionals, pero falten opcions alternatives al mercat.

4. Una tecnologia repleta d'incertesa. Els transgènics són organismes als quals se'ls ha inserit material genètic, generalment d'altres espècies, per mètodes artificials. Es tracta d'una tecnologia que presenta enormes incerteses i efectes col·laterals impredictibles, perquè treballa amb organismes vius que es reprodueixen a l'ambient, fora de control dels qui els han creat. Des que els OMG van començar a ser estudiats, fa uns 30 anys, pràcticament la investigació s'ha centrat només en tres productes: blat de moro, soia i colza. Se sap que les plantes no suporten massa bé les modificacions genètiques, i la ciència sembla confiar en l'atzar. Pel que fa a la salut, ni els científics ni les multinacionals dels OMG saben quins efectes poden tenir en la salut humana i animal. A països com Alemanya o França ja s'han prohibit alguns cultius transgènics.
Però científics, consumidors i governs veuen cada vegada més clar l'important paper de l'agricultura local en la protecció d'àrees locals, la defensa del paisatge i la lluita contra el canvi climàtic. La investigació moderna ha de donar suport a l'agricultura sostenible i atendre les seves necessitats reals.
5. Contaminació de cultius convencionals i ecològics. Amb prou feines hi ha estudis sobre l'impacte dels OMG en els cultius tradicionals i la naturalesa. Però en productes com el blat de moro modificat, a Mèxic s'ha demostrat que els transgènics contaminen la resta de cultius a través del pol·len, el vent i els insectes. S'ha comprovat que el pol·len del blat de moro Bt afecta les papallones Monarca. A països de gran biodiversitat els riscos es multipliquen. Els agricultors ecològics, biodinàmics i convencionals no poden estar segurs que els seus productes no estan contaminats per OMG.   L'agricultura és part d'un sistema de vida que inclou la fauna silvestre, el cicle de l'aigua, el vent i les reaccions dels microorganismes del sòl. Per això, per sentit comú, l'efecte dels cultius transgènics no pot limitar-se a la superfície del camp on s'estan conreant. Se suposa que, prest o tard, els cultius transgènics contaminaran la resta de cultius, tradicionals o ecològics, i arribaran al consum destruint la nostra llibertat de triar què mengem.

6. No combaten la fam. Les Nacions Unides sostenen que l'agricultura familiar pot protegir als sectors de població en risc de desnutrició. Però les multinacionals dels OMG afirmen que són precisament aquests els que podran acabar amb la fam del món i afrontar l'augment de població. No obstant això, des que van començar a comercialitzar-se aquest tipus de productes, ara fa uns 15 anys, el nombre de persones famolenques ha crescut espectacularment, talment com ho han fet els beneficis d'aquestes empreses.

La causa de la fam no és la baixa producció d'aliments: actualment es produeix l'equivalent a 3.500 calories diàries per habitant del planeta, uns 2 quilos diaris d'aliments per persona.
La fam no és un problema tecnològic, sinó d'injustícia social, desequilibri en la distribució dels aliments i de la terra per sembrar-los.
+ info:
Obesos i famèlics. L'impacte de la globalització en el sistema alimentari mundial, Raj Patel   7. Atac a la sobirania alimentària local. Els cultius d’OMG empobreixen la biodiversitat, ja que requereixen grans superfícies i un sistema de monocultiu intensiu. A Balears, una part significativa de la nostra economia agrícola i alimentària es basa en la enorme diversitat dels productes locals amb identitat pròpia. La introducció de productes anònims sense antecedents afebliria el nostre sistema alimentari i gastronòmic local, amb estrets vincles amb la indústria del turisme, la cultura o el paisatge.

I què podem fer?

Només els aliments orgànics o ecològics estan lliures de contaminació d’OMG, perquè són els únics que garanteixen que durant tota la cadena productiva (també en el cas del bestiar) no s'han utilitzat cap producte ni pinsos que puguin contenir-los.   Greenpeace Espanya actualitza periòdicament la seva Guia vermella i verda d'aliments transgènics, on apareixen nombroses marques que garanteixen o no la presència d’OMG en els seus productes: http://www.greenpeace.org/espana/global/espana/report/transgenicos/textos-listado-5edicion.pdf
Els consumidors hem de llegir amb atenció les etiquetes dels productes que comprem per localitzar possibles ingredients transgènics, i optar sempre que sigui possible per aliments locals, de temporada, poc elaborats, i millor encara ecològics.

Enllaços:

MALLORCA LLIURE DE TRANSGÈNICS. Plataforma local d'entitats per frenar l'avanç dels cultius transgènics.
www.transgenicsfora.balearweb.net
Guia vermella i verda dels transgènics. Greenpeace Espanya.
http://www.greenpeace.org/espana/global/espana/report/transgenicos/textos-listado-5edicion.pdf
Stevia, la dolça revolució com a resposta a la biopirateria
enllaç

Documentals:

El món segons Monsanto
Un documental en profunditat sobre el domini d'una de les companyies més poderoses de l'agricultura industrial. Per Marie-Monique Robbin, produït per arte.tv
http://twilightearth.com/news/the-world-according-to-monsanto-full-documentary The Future of Food
Hi ha una revolució en marxa, Deborah Koons Garcia, 2005
www.thefutureoffood.com
David versus Monsanto
El relat de la batalla de l'agricultor Percy Schmeiser contra Monsanto, Bertam Verhaag.
www.percyschmeiser.com/dvd.htm http://www.youtube.com/watch?v=olzeldt3d2i  

Luxury Skeleton Watches
www.reeftigershop.com



Patrocina:

© 2010/ - Slow Food Illes Balears - SFIB.
Diseño web: Fundicion.es