Degut a la insularitat, al llarg dels segles els pagesos de les Balears van haver de desenvolupar un profund coneixement sobre el seu entorn, un exemple d'adaptació al medi i d'autosuficiència. Així es creà una vasta cultura rural i agrícola, manifestada en una enorme biodiversitat agroalimentària. El pagès, el ramader, el pescador i l’elaborador artesà foren l'eix d'aquesta societat, portant a terme la important funció de garantir el subministrament d'aliment. Al temps, tots participaven en la configuració del paisatge del medi rural i d'una identitat cultural.

Però el boom turístic dels anys 60 del segle passat precipità un èxode massiu del camp als hotels, amb la consegüent pèrdua de coneixements i riquesa rural, i l'erosió de la gastronomia local, fins a llavors cosplay costumes totalment vinculada al territori.

Posteriorment, la globalització ha provocat que les illes es trobin en una situació d'alarmant dependència: aproximadament el 90% de l'aliment que s’hi consumeix prové de l'exterior. A aquest fet cal sumar-hi la situació agònica del sector primari, on l'edat mitjana de l'agricultor és de 63 anys, i no existeix relleu generacional. És una situació que pot dur-nos a lamentables i progressives pèrdues i a la denominada crisi alimentària:

- Pèrdua d'autosuficiència o de sobirania alimentària.
- Pèrdua de la cultura i de la identitat gastronòmica i canvis en els hàbits alimentaris.
- Pèrdua de biodiversitat agroalimentària local.
- Pèrdua i erosió del paisatge, entorn i medi rural.

Patrimoni vegetal

El patrimoni de varietats vegetals de les Illes Balears és un dels majors de l'Estat Espanyol, com posà de manifest en 1951 una prospecció de varietats de tot el territori nacional. A les illes s’hi van trobar, per exemple, 22 varietats de blat, mentre que avui només existeixen 6 varietats conreades. La resta ha desaparegut.

L’Associació de Varietats Locals de les Illes Balears considera que, com a mínim, existeixen a les illes unes 850 varietats vegetals úniques, encara que no estan totes catalogades. Però aquest important patrimoni genètic és desconegut per polítics i consumidors.

Slow Food Illes Balears considera que cal conservar aquest valuós patrimoni. Si desapareixen els pagesos, com està ocorrent en l'actualitat, desapareixeran també les varietats vegetals i les races autòctones. S'obren de bat a bat les portes a la destrucció completa del paisatge i del territori.