Formulari de comanda
* Camps obligatoris
Les teves dades
Nom *
Llinatge *
Data de naixement
enero
febrero
marzo
abril
mayo
junio
julio
agosto
septiembre
octubre
noviembre
diciembre
-
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
-
1991
1990
1989
1988
1987
1986
1985
1984
1983
1982
1981
1980
1979
1978
1977
1976
1975
1974
1973
1972
1971
1970
1969
1968
1967
1966
1965
1964
1963
1962
1961
1960
1959
1958
1957
1956
1955
1954
1953
1952
1951
1950
1949
1948
1947
1946
1945
1944
1943
1942
1941
1940
1939
1938
1937
1936
1935
1934
1933
1932
1931
1930
1929
1928
1927
1926
1925
1924
1923
1922
1921
1920
1919
1918
1917
1916
1915
1914
1913
1912
1911
1910
1909
DNI *
Direcció postal *
Còdigo postal *
Localitat *
Provincia *
Teléfon *
E-mail *
Pomeres
RAVE
unitat(s)
fruit de tamany mig, color verd amb una galta vermella, polpa molt forta, maduració tardana.
RENETA TARDANA
unitat(s)
fruit petit, de color verd clar i vermell; molt tardana, madura dins el novembre, es conserva molt bé.
BON JESUS o POMA BLANCA
unitat(s)
És la primera poma a madurar (Sant Joan), color blanc, mida mitjana, gust àcid.
XECA
unitat(s)
És la primera poma a madurar (Sant Joan), color blanc, mida mitjana, gust àcid.
XECONI
unitat(s)
És la primera poma a madurar (Sant Joan), color blanc, mida mitjana, gust àcid.
Sant Joan
unitat(s)
És la primera poma a madurar (Sant Joan), color blanc, mida mitjana, gust àcid.
Sant Joan Vermella
unitat(s)
Madura a finals de juny, és de mida mitjana, color molt vermell generalitzat.
Vermella De Sant Pere
unitat(s)
Maduració a finals de juny o principis de juliol, color vermell ratllat, dimensions mitjanes, polpa molt blanca i sucosa, gust característic.
Marinera
unitat(s)
Madura dins el mes de juliol, té unes dimensions considerables, coloració groga amb ratlles vermelles ben marcades.
Niela
unitat(s)
Madura dins el mes de juliol, té unes dimensions considerables, coloració groga amb una galta de color vermell, polpa mitjanament consistent.
Guillema
unitat(s)
Madura el mes d’octubre, bones dimensions i posat vertical. És groga amb ratlles vermelles. Molt saborosa.
De La Rosa Primerenca
unitat(s)
Madura el mes de juliol, grandària discreta, groga amb ratlles vermelles.
De La Rosa
unitat(s)
Madura el mes de juliol, bona mida, groga amb ratlles vermelles, bon gust.
Mora
unitat(s)
Madura el mes de juliol, grandària mitjana, color vermell intens.
Del Ciri
unitat(s)
Madura a la tardor, és de color groc i bona mida, té bon gust i es conserva algun temps. Molt popular.
Del Ciri Vermell
unitat(s)
Madura a la tardor, és de color vermell amb algunes ratlles. Bon gust.
Nespla
unitat(s)
És una poma grossa, de forma planera, de coloració vermellosa. Madura a finals d’estiu. Té un gust característic. Molt bona i feinera.
Jesusa
unitat(s)
Madura a mitjan estiu, de coloració vermellosa. Sucosa i gustosa.
De Capoll Llarg
unitat(s)
Poma grossa, de coloració vermellosa. Madura a principis de juliol.
Valenciana
unitat(s)
És una poma d’estiu,madura a mitjan juliol, groga amb ratlles vermelles, dimensions mitjanes. Gust interessant.
Fogassa
unitat(s)
Poma tardana, de bona mida, coloració verda amb galtes brunes. Forma planera. Interessant per a cuinar.
Cor Gelat
unitat(s)
Poma d’estiu, de bones dimensions i bon gust, de vegades presenta zones vidrenques a la polpa.
Pomera Ciriela o del Ciri Bord
unitat(s)
Poma de mida mitjana a petita, de color groc verdós. Madura dins el mes d’octubre.
Pomera de Ravell
unitat(s)
Pomera baixa que forma una mata. Les pomes són blanques i maduren a l’estiu.
Pereres
Canari
unitat(s)
fruit de tamany mig, de color groc, sucós, madura dins l’estiu.
De vidre
unitat(s)
arbre molt vigorós de gran longevitat i molt productiu. Fruit de tamany mig, de color groc verdós; madura entre el 15 i el 20 de juliol.
PERMANYER DE SóLLER
unitat(s)
arbre molt vigorós que agafa un gran tamany;propi dela vall de Sóller. Molt productiu, El fruit és gros i s’ha de recollir abans de la maduració, a finals d’agost.
Fina, de Menorca
unitat(s)
fruit de color groc intens amb punts: maduració escalonada; Molt sensible al motejat.
Catalana, de Menorca
unitat(s)
fruit de color verd grogós, amb alguns punts. Maduració del 15 al 25 d’agost.
Perot, de Menorca
unitat(s)
fruit de bon tamany de color groc verdós, madura la primera quincena de novembre.
Claudia Grossa
unitat(s)
Pruna de bon tamany, de color groc, madura a mig estiu.
De Sant Joan
unitat(s)
Pera primerenca com indica el seu nom, cosa que la fa prou interessant. És de dimensions mitjanes i de color verd grogós.
D’aigua Primerenca
unitat(s)
Fruit gros, color verd amb zones pigades de vermell, molt sucós i fluix. Madura a principis de juliol.
D’aigua
unitat(s)
Fruit mitjancer, de color verd, allargat, molt dolç, sucós, vigorós i d’entrada en producció tardana. Madura a finals de juliol.
Moreta
unitat(s)
Fruit petit, color verd obscur amb una galta molt vermella. Polpa un poc llenyosa. Madura a mitjan juliol.
De La Nau
unitat(s)
Fruit petit, verd amb una petita galta vermella. Té forma de carabassa de vi. Madura a mitjan juliol.
Perot
unitat(s)
Fruit gros, color groc, consistència i sabor molt comuns. Madura a finals de juliol.
De La Reina
unitat(s)
Fruit mitjancer, verd grogós, dolç, sucós i de poca conservació. Madura a finals de juliol o principis d’agost.
De La Cuina
unitat(s)
Fruit mitjancer color groc verdós amb una galta vermella. Bona qualitat. Madura a finals de juliol o principis d’agost.
PERETA PRIMERENCA
unitat(s)
Peretes molt petites, com cireres, de color groc; maduren dins el mes de juny.
Melicotoners
DE MAMELLÓ
unitat(s)
fruit de tamany mig, de color vermell, aromàtic; molt primerenc.
FRESSO
unitat(s)
fruit de polpa fluixa, pinyol aferrat, molt sucós, madura a l’estiu.
GROC TARDÁ
unitat(s)
Fruit de bon tamany, té una maduració escalonada que arriba fins a l’octubre.
GROC
unitat(s)
fruit de tamany discret, madura a l’estiu.
DE VINYA
unitat(s)
fruit molt sucós, pinyol desferrat que a vegades es xapa; color mig vermell.
SINEUS
unitat(s)
fruit de bon tamany de coloració rosada i pasta blanca; excel·lent.
Figueres
roig manyes
unitat(s)
ruita abaldufada i petita ,maduració mitjana , un poc fada de sabor però amb alt risc d’erosió genètica grau 5 .
albacor comuna
unitat(s)
Fruita cònica i grossa ,maduració primarenca de dos esplets,excel.lent sabor. Risc d’erosió genètica grau 3.
victoria
unitat(s)
fruita cònica i mitjana, maduració tardana, molt bona i sucosa. Risc d’erosió genètica grau 3.
de tres esplets
unitat(s)
fruita abaldufada i petita , molt primerenca de tres esplets ,excel.lent sabor . Risc d’erosió genètica grau 3.
manresa
unitat(s)
fruita cònica i mitjana, molt primarenca ,dos esplets, bona . Risc d’erosió genètica grau 5.
lloral
unitat(s)
fruita abaldufada mitjana, maduració mitjana molt vigorossa, àcida. Risc d’erosió genètica grau 3.
cucurella
unitat(s)
fruita cònica grossa,molt primerenca,dos esplets, molt bona . Risc d’erosió genètica grau 5.
blanca clara
unitat(s)
Fruita ouada i grossa,madruració mitjana,bona per a sequer, sucosa. Risc d’erosió genètica grau 3.
bordissot verda
unitat(s)
Fruita abaldufada grossa, maduració mitjana, similar a la blanca pero mes sucosa i mes primarenca , excel.lente. Risc d’erosió genètica grau 5.
verdal negra
unitat(s)
Fruita abaldufada petita,maduració mitjana, sucosa i àcida . Risc d’erosió genètica grau 5.
cuiro de bou
unitat(s)
Fruita esfèrica mitjana,tardana ,molt negre, bona. Risc d’erosió genètica grau 4.
porquenca blanca
unitat(s)
Fruita cònica-ouada molt grossa,primarenca dos esplets i no molt bona . Risc d’erosió genètica grau 4.
carlina
unitat(s)
abaldufada petita,la mes primerenques de les agostenques ,fada. Risc d’erosió genètica grau 2.
bordisot rossa
unitat(s)
Fruita abaldufada mitjana,maduració mitjana, exquisida. Risc d’erosió genètica grau 5.
martinenca rimada
unitat(s)
Fruita abaldufada mitjana,maduració mitjana, bona. Risc d’erosió genètica grau 3.
matasoldats
unitat(s)
Fruita abaldufada petita, maduració mitjana,no molt bona. Risc d’erosió genètica grau 5.
blava
unitat(s)
Fruita cònica mitjana, primarenca, dos esplets, molt gustosa. Risc d’erosió genètica grau 3.
rogisca
unitat(s)
Fruita ouada-cònica mitjana, maduració mitjana, no es bona. Risc d’erosió genètica grau 5.
de Sen Jaume Gran
unitat(s)
fruita abaldufada, grossa, tardana, excel.lent. Risc d’erosió genètica grau 4.
renyeca
unitat(s)
fruita abaldufada petita,tardana, sucosa però fada. Risc d’erosió genètica grau 5.
miralla
unitat(s)
Fruita esfèrica grossa,tardana, molt bona . Risc d’erosió genètica grau 2.
de la gloria
unitat(s)
Fruita abaldufada grossa, molt tardana , excel.lent. Risc d’erosió genètica grau 3.
de la plata
unitat(s)
Fruita abaldufada, molt grossa, fulles platetjades, tardana, Excel.lent. Risc d’erosió genètica grau 5.
paratjalina
unitat(s)
Fruita esfèrica petita, maduració mitjana, molt gustosa. Risc d’erosió genètica grau 4.
pollencina (de la caseta)
unitat(s)
Fruita ouada mitjana, primarenca, no gaire bona . Risc d’erosió genètica grau 2.
molondre
unitat(s)
fruita cònica petita, primarenca ,dos esplets ,molt bona. Risc d’erosió genètica grau 4.
morro de bou
unitat(s)
Fruita abaldufada molt grossa, tardana ,excel.lent . Risc d’erosió genètica grau 5.
cosme manyo
unitat(s)
Fruita abaldufada molt grossa, tardana , molt bona. Risc d’erosió genètica grau 5.
de les 7 cotnes
unitat(s)
Fruita ouada petita, primarenca, no gaire bona. Risc d’erosió genètica grau 4.
tia penya
unitat(s)
Fruita cònica abaldufada grossa, tardana de dos esplets, excell.ent. Risc d’erosió genètica grau 4.
ull de perdiu
unitat(s)
Fruita ouada mitjana, tardana , bona . Risc d’erosió genètica grau 2.
COLL DE DAMA BLANCA
unitat(s)
Figa aperada, de maduració tardana. Molt bona al tast, de polpa color grana.
COLL DE DAMA NEGRA
unitat(s)
Figa aperada, també de maduració tardana, més petita que la varietat blanca però igual de saborosa, pell més gruixada.
ALBACOR
unitat(s)
Figa més aviat cònica, bífera, fa dues collites. Molt primerenca, de sabor fadenc, però bona quan és ben madura.
ROTJA FLOR
unitat(s)
La més coneguda de les varietats bíferes, de dues collites. Primerenca, de sabor excel·lent.
BORDISSOT BLANCA
unitat(s)
Figa abaldufada grossa, la més coneguda en el conreu de les Illes; de sabor excel·lent, sucosa i bona per al consum en fresc i per al sequer.
BORDISSOT NEGRE
unitat(s)
També abaldufada, molt bona de sabor, amb una petita gota de mel a l’ull, de mitjana maduració.
DE LA SENYORA
unitat(s)
Figa abaldufada de maduració molt tardana, de sabor més àcid però de molt bona qualitat per al consum en fresc.
MARTINENCA
unitat(s)
Figa abaldufada, una de les més conegudes en el conreu de les Illes; considerada de porc, però molt bona per al consum en fresc.
PARATJAL
unitat(s)
Figa ovada, de bones característiques per al consum en fresc, i molt adient per al pa de figa.
DE LA ROCA
unitat(s)
Figa abaldufada, petita, tardana i de molt bon sabor.
Albercoquers
Bord Capona
unitat(s)
Fruit de mida mitjana, poc dolç, polpa pastosa i sense fil. Bo per fer confitura i coques. Poca conservació. Madura a mitjan juny.
Galta Vermella Tardà – Pinyol Dolç
unitat(s)
És el tradicional albercoc de galta, molt bo i saborós, madura a mitjan juliol.
Inquer
unitat(s)
Fruit gros, poc dolç, pastós, de maduració tardana (finals de juliol).
Lluentó
unitat(s)
Fruit mitjà o petit. Molt sucós, dolç i aromàtic. Millor consumir-lo en fresc. És primerenc, madura dins el juny.
Moscatell
unitat(s)
Fruit de dimensions discretes, de bon gust, madura a principis de juliol.
Taronjal
unitat(s)
Clàssic albercoc, destacat per la seva mida i bona presència.
Morro De Bou
unitat(s)
Albercoc d’excel·lents qualitats organolèptiques, mida mitjana, madura la primera quinzena de juliol
Cirerers
Blanca
unitat(s)
Fruit de dimensions mitjanes. Color vermell clar. Poca consistència i conservació.
Camosa
unitat(s)
Cirera de mitja temporada, inici de juny. Polpa de mitjana a forta.
De Capellà
unitat(s)
Cirera primerenca. Negrosa, molt bona. Dimensions mitjanceres.
Primerenc D’abril
unitat(s)
Cirera extra primerenca, madura més o menys per Sant Jordi. Color vermell clar i mida discreta.
De Sarró
unitat(s)
Cirera tardana, petita, molt bona, crocanta. Arbre vigorós.
Pruneres
Clàudia Verda
unitat(s)
Fruit de mida mitjana a grossa, pell verdosa. Madura el mes de juliol.
Coll De Brocal
unitat(s)
Fruit petit o mitjancer, pell verda, polpa groga. Forma de pera, pinyol desferrat. Madura a finals de juliol, principis d’agost.
Cor De Bou
unitat(s)
XXPruna grossa amb forma de cor, molt característica. Madura a finals de juliol. És interessant per la seva mida, gust i època de maduració.X
De Collet Negra
unitat(s)
Pruna grossa, de color fosc, forma de pera. Bona qualitat. Madura pel juliol.
De Frare Blanc
unitat(s)
Pruna grossa, color blanc brut, polpa groga, pinyol desferrat. Madura a mitjan estiu.
De Frare Roig
unitat(s)
La pruna més coneguda de les locals, mida mitjancera, forma allargada, de color vermell. Madura el juliol.
De Frare Verd
unitat(s)
Fruit gros, pell verda i polpa groga, pinyol desferrat. Forma allargada. Madura el setembre.
Fresa
unitat(s)
Fruit gros de color vermell obscur, polpa vermella molt sucosa amb gust característic. Madura dins el juliol.
Japonesa Groga
unitat(s)
Fruit groc ataronjat, de dimensions mitjanceres, molt productiva, madura dins el juliol.
Japonesa Vermella
unitat(s)
Pruna mitjancera o petita, color vermell obscur, molt bon gust. Madura a finals de juliol.
Mamelitos
unitat(s)
Pruna primerenca, de color vermell, mida discreta.
Modronya
unitat(s)
Fruit rodó i petit, de pell violàcia, polpa verda. Pinyol desferrat. Madura a finals de juliol.
Plátano
unitat(s)
Fruit mitjancer, pell marbrada , molt vigorosa i productiva. De vegades es fa servir com a patró.
Sant Joan
unitat(s)
Fruit petit i rodó, de pell vermella i polpa groga. Sucós, poca conservació. Madura a finals de juny.
De La Sang
unitat(s)
Fruit de mida discreta, el seu suc és vermell com la sang, d’aquí el seu nom.
Altres
Atzerola Blanca
unitat(s)
Fruit de dimensions mitjanes i de coloració groguenca.
Atzerola Vermella
unitat(s)
Fruit de mida mitjancera i de coloració vermella.
Codony Mallorquí
unitat(s)
Fruit de bones dimensions, pell llisa de color groc encès.
Codonya Mallorquina
unitat(s)
Fruit de mida mitjana, groc clar, pelut, i un poc xato, molt aromàtic.
Cydonia
unitat(s)
Fruita rara de grans dimensions, groga, molt aromàtica, s’ha de cuinar.
Nespla Mallorquina
unitat(s)
Fruit de mida petita, molt gustós.
Nespler Blanc
unitat(s)
Fruit de mida discreta, coloració clara i polpa blanca.
Nespler Primerenc
unitat(s)
Fruit allargat, madura a finals d’abril o a principis de maig.
Nespler Gros
unitat(s)
Fruit molt gros i bo, de maduració tardana.
Nespler Rodó
unitat(s)
Fruit molt rodó, de maduració mitjana.
Servera Mallorquina
unitat(s)
Fruit petit, madura a finals d’estiu.
Magrana Tendral
unitat(s)
Fruit de bones dimensions, molt gustós i amb poc pinyol.
Caqui Petit
unitat(s)
Caqui de mida petita, molt productiu, excel·lent.
Caqui Gros
unitat(s)
Fruit de bones dimensions i de color vermell fosc.
Caqui Hivernal
unitat(s)
Caqui de dimensions discretes, aguanta a l’arbre fins a la tardor, quan aquest ja no té fulles.
ALZINA CASTANYENCA o DE LA CAMPANETA
unitat(s)
Aglans dolces, molt bones i de mida grossa. Madura a finals de novembre.
CÍTRICS
TARONJA CANONETA
unitat(s)
Taronja blanca, de mida mitjana, tardana. Molt bona per fer suc.
TARONJA DE LA SANG
unitat(s)
Taronja de forma allargada i mida grossa. Té pigmentacions roges tant a la pell com a la polpa. Molt dolça.
TARONJA MANDARINA
unitat(s)
Fruita de bona mida, molt aromàtica, primerenca.
TARONJA REPICA
unitat(s)
Taronja blanca, de mida mitjana i forma un poc allargada. Madura a mig temps.
TARONJA CUL D'OU
unitat(s)
Varietat de forma llarguera i grossa, de maduració tardana.
TARONJA FULLA MENUDA
unitat(s)
Varietat molt antiga, citada en alguns textos del segle XIX, del tipus blanc. Madura a mig temps.
TARONJA DE LA PUA
unitat(s)
Varietat un poc primitiva, molt productiva. Madura a mig temps.
AMETLLERS
AMETLLER VERDERETA
unitat(s)
Fruita petita i rodonenca. Clovella molt forta. Bessó de gran qualitat.
AMETLLER MOLLAR
unitat(s)
Fruita de mida mitjana, allargada. La clovella és molt fina i bona de trencar. Quasi sempre té bessó mascle, de gran qualitat.
AMETLLER FITA MOLLAR D'EIVISSA
unitat(s)
Fruita grossa i allargada. Producció discreta, però alt rendiment de bessó. Quasi sempre te bessó mascle.
AMETLLER D'EN CANALS
unitat(s)
També anomenat Canaleta o Gomosa. Fruit de mida mitjana i allargat. És una varietat de poda fàcil.
AMETLLER VIVOT (Ponç Bord)
unitat(s)
Rendiment de bessó elevat; bessons mascles.
GUARIM
unitat(s)
Originària de Sineu. De clovella dura i de bon rendiment.
JORDI
unitat(s)
Pròpia de Campos, Santanyí i Ses Salines. Fruita allargat i de clovella dura.
PERE XINA
unitat(s)
Santanyí, Ses Salines i Felanitx. Ametla grossa, llargaruda i amb forma de “D”acabada en punta. Clovella dura.
BORD DEL RAIGUER
unitat(s)
Pròpia de la zona de Santa Maria. Clovella fina i amb bessó d’alt rendiment.
PONÇ (D’en Ponç, Inquer, Eivissenc i Costa)
unitat(s)
Clovella dura. Productiva, molt oliosa i gustosa.
DE FLOR VERMELLA
unitat(s)
Floració primerenca i vermell esplèndid. Ametlla gustosa.
VINYA
MANTO NEGRO
unitat(s)
Raïm de mida mitjana, un poc llarguer, molt dolç, poc compacte i de coloració blau negre. També apte per reim de taula.
CALLET
unitat(s)
Raïm de mida grossa, irregular, molt compacte; baia mitjana, esfèrica i de coloració blau negre.
MALVASIA
unitat(s)
Raïm de mida mitjana, poc compacte, de coloració blanca verdosa. Propi de Banyalbufar.
FOGONEU
unitat(s)
Raïm de mida petita a mitjana, irregular, compacte; baia mitjana, esfèrica i de coloració blau negre.
PEPITA DE ORO
unitat(s)
Raïm de taula mida mitjana, poc llarguer i poc compacte. Baia grossa i el·líptica, de coloració verd groguenc.
CALOP BLANC
unitat(s)
Raïm de taula mida grossa, llarg, poc compacte. Baia grossa, el·líptica i de coloració verd groc.
CALOP NEGRE
unitat(s)
Raïm de taula mida grossa, llarg, poc compacte. Baia grossa, el·líptica i de coloració blau negre. Molt bon raïm de taula.
CALOP VERMELL
unitat(s)
Raïm de mida petita, poc compacte. Baia mitjana, el·líptica curta i de coloració vermell grisenc.
DE FRESA
unitat(s)
Raïm negre de taula de gra petit radó, pell gruixada, dolç ,polpa gelatinosa i amb un sorprenent gust a maduixa.
* Escribe las letras de la imagen: